Info

Apunts biogràfics:

Showarma i els Falafels és el projecte de Martí Vilardebò, també conegut com a Showarma en la seva aventura com a baterista i compositor de Dusminguet (1994-2004). Martí després de Dusminguet passarà per la bateria en projectes com Belda i el Conjunt Badabadocs, Balago, El Tio Carlos, Angela Suarez Quartet, Peret, Mestizo all stars… fins fundar Martingala, un grup que només es manté viu dos anys.

Vilardebò arriba a un punt que pateix un “desamor” amb la música i fa un break per reinventat-se com a ajudant de cuina. Progressivament la música el crida de nou i el 2009 s’aventura a estudiar el grau de Musicologia a la UAB, durant cinc anys. Mentrestant funda la banda Showarma i els Falafels, amb les seves cançons. Graven el primer disc “Elements” l’any 2016, l’edita Kasba i el presenten en formació de quintet.

A principis de l’any 2017 la banda Showarma i els Falafels es desintegra i Martí, que fins llavors hi havia tocat guitarra i veu, decideix reinventa-se i tornar a la bateria però sense deixar de tocar ni la guitarra ni la veu. D’això n’esdevé un format innovador. A trio amb l’Ivan Vergés (Omelé) a la guitarra i en Leo Barreto (La Shinga) al baix. Actualment ho estan presentant per tot arreu.

Música i text (Tumba i xap-xap cumba)

A la música de Showarma i els Falafels alguns li diuen mestissatge, d’altres world music, d’altres poupourri…. ells li diuen TUMBA I XAP-XAP CUMBA.

És evident que vol ser natural, com la mateixa barreja que hi ha a les neveres, a les escoles, a les emisores, al carrer… de menjars, gent… també la seva música se’n val.

Vivim uns temps on tothom busca una identitat però la sang ja la té, endemés del teu caminar i els colors de la teva vida, que van teixint-la. Pots vestir del què tu vulguis però el teu vestit mai acabarà definint tot el què tu ets i sobretot el què pots ser.

Amb això s’explica la naturalitat de Showarma i els Falafels que no fan altra cosa que vestir-se amb tots els tratges que volen, que tenen, que saben. De vegades ho fan vestint de rumba (TUMBA) però sense ser rumberus, d’altres ho fan de reggae, swing o funk (XAP-XAP) però sense ser rastas, hoppers o funkeros, d’altres de cumbaias (CUMBA) però sense pertanyer a cap grup escolta… però si tocant cançons que es poden compartir cantant.

Així és com TUMBA I XAP-XAP CUMBA és el gènere que practica Showarma i els Falafels. Un estil que, a vista d’ocell, toca tots els “pals” però no es casa amb cap.

Showarma i els Falafels són show, energia i sentiment. Filosofia d’unes lletres que exploren la rima, somien, acoloreixen paisatges i et fan pensar. Un estil musical, el TUMBA I XAP-XAP CUMBA, plè de reminiscències ja que beu de molts llocs.

Les melodies de Showarma i els Falafels tenen una certa sonoritat a l’spaghetti western i tot plegat conté una bona càrrega emocional, fruit de l’imaginari, del bagatge i l’experiència de Martí Vilardebò, d’Ivan Vergés i de Leo Barreto.

La sonoritat de la música de Showarma i els Falafels és contundent i ballable.

El nom del grup

Showarma i els Falafels és un grup de música amb un nom poc comú. Té la seva història.

El nom de Showarma ha sigut, durant molts anys, el nom artísitic de Martí Vilardebò com a discjòquei i/o músic de Dusminguet. Vist d’aquesta manera doncs, la paraula Falafels fa referència a l’equip de músics que l’acompayen: l’Ivàn Vergés i en Leo Barreto.

Tanmateix, el nom de Showarma i els Falafels escau bé al grup perquè al tenir  certes reminiscències culinàries (els dos substantius evoquen el kebab, una menja que segons a quin país rep el nom de shawarma (el de carn) o falafel (el de llegum)). Té cert paral·lelisme contextual: La música de Showarma i els Falafels podem relacionar-la amb els kebabs, per la mediterranietat dels ingredients, per l’exotisme de les espècies i els llocs dispars d’on es nodreix. Esdevé una barreja de gèneres i estils, complert, rodó, amb aromes diversos, quotidians, populars, provinguts d’un imaginari comú, de la terra i de la vida al carrer, ni fred ni calent.

Per altra banda Showarma i els Falafels fa pensar en certs títols de contes i faules, com Alí babà i els 40 lladres, Alícia al país de les meravelles, Aladí i la llàntia meravellosa o d’altres, que s’emparenten amb l’ideari creatiu del grup, de les lletres, de la cerca d’aventures, de viatges viscuts, d’amors perduts. Vivències, somnis i fantasia en un mateix llindar.

Finalment, el nom de Showarma i els Falafels entreveu, d’una manera menys contextual però més explicita, l’anglicisme show lligat a arma, que tant podem entendre com: “qui arma el show” o “qui mostra l’arma” referint-se als concerts. Tanmateix, per l’altre costat, Falafels (“fel” en català significa “que afligeix”), podem interpretar-ho com a quelcom que et fa tocar de peus a terra: que “fa la fel”(fa pena). Però també al grup de gent que fa possible que això soni. Des del tècnic de sò, al manager fins als músics esmentats.

En definitiva doncs, aquest nom de Showarma i els Falafels els defineix bé.

El disc debut: “Elements”

Pots adquirir-lo aquí: https://itunes.apple.com/es/album/elements/id1065231335

“Elements” (Kasba 2016) és l’album de debut de Showarma i els Falafels. És el resultat del treball sincronitzat d’un grup de gent, mogut per una única idea. Aquest equip és format pels músics del grup i col·laboradors, especificats més avall, però també per Manu Larrosa, productor i intèrpret en el disc i Denys Sanz tècnic de gravació i mescles. Ambdós ja venen treballant amb Showarma i els Falafels des dels seus inicis, tant en l’enregistrament de maquetes com en la sonorització dels concerts. Manu Larrosa, el qui ja havia compartit escenari i projecte musicals amb en Martí Vilardebò (Martingala), ha fet un treball de laboratori intens i transformador, amb les cançons del disc. Ha fet el arranjaments musicals i ha desplegat el seu ofici amb implicació i professionalitat. També Denys Sanz s’ha implicat en la gravació, des del seu estudi Saudades, aportant des del guió i temprança de la gravació, arranjaments concrets fins la mescla final. Ibon Larruzea, dels estudis Euridia de Bilbao, ha masteritzat el disc amb mestria.

“Elements”(2016) és el resultat, recull de la trilogia de maquetes anteriors anomenades ”Mar” (2010), “Terra” (2011) i “Cel” (2014) que ja apuntaven a aquesta evolució i culminació . De fet “Elements” és la confluència, el foc que s’origina després d’aquest procés. On “Mar” va ser-ne el principi, l’origen; “Terra” la gestació, les arrels; “Cel” va suposar la connexió, la certesa i finalment “Elements” ho plasma finalitzant el cicle. Una mort que dóna vida, un final que comença aquí.

El nexe d’unió de les dotze cançons que conté “Elements” és l’amor. Totes expressen un aprenentatge, una experiència que, dolça o no, transforma. Són majoritàriament escrites en català però també en castellà (i algun incís amb anglès i francès). Des de Voltes que parla de la idea “dóna la volta al món i torna a Camprodón”; a Africa que ho fa dels desequilibris entre pobles; Somos tantas cosas de conceptes existencials, igual que Diuen i diuen; El poble   que apunta al far que suposa d’allà on vens; Aíxí que vol vèncer els mecanismes de l’estrès; El pescador que parla de la inspiració metafòricament; Lo que te falta i Febre de l’intens amor; Marroc ho fa del paisatge exòtic;o No tenim por que expressa un anhel i un desacord amb el sistema o la real Vive la vida que mitjançant el viatge físic descriu una relació sentimental.

El gènere d’aquestes cançons sol ser el de la cançó pop-rock. Alguna més decantada cap al twist, d’altra cap al reggae, al son cubà, al funk, al rock, al kirtan o a la rumba… totes tenen una identitat, un fil conductor, un caràcter transversal que fa que a l’escoltar-les reconeixes un grup, una identitat. Potser és per la veu, pels textos, per la manera de compondre de Martí Vilardebò. Per la melodia, les percussions, les cordes, els cors, el piano… o per tot plegat. El cas és que sentim homogeneïtat dins la barreja.

El disc ha estat gravat per:

  • Martí Vilardebò: veu
  • Albert Rafart: bateria i veus
  • Jacob Serradesanferm: baix i veus
  • Jofre Dodero: teclats i veus
  • Josep “Epi” Espinassa: guitarra melòdica i veus
  • Manu Larrosa: guitarra rítmica
  • Oleguer Vilardebò: percussions
  • Krishna: tables i cors
  • Carme Nalini: harmonium i cors
  • Ruth Serradesanferm: cors
  • Isabel Oller Bonet: cors
  • Michele Puddu: acordió
  • Daniel Portabella: guitarra gipsy
  • Pol Padrós: trompeta
  • Nil Villà – Saxo
  • David Parras – Tuba

L’equip de producció d’Elements:

S

Il.lustracions del disc a càrrec de ©Josep Solé

cropped-llibret-portada-showarma-i-els-falafels1.jpg

Cal.ligrames de les lletres a càrrec de ©Albert Rafart

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.